Deu noms abstractes i una bicicleta

Una illa que és horitzó o refugi dels desitjos que no volem confessar, de la resignació a què ens aboquem quan no veiem una altra eixida, del camí incert de la mar que albirem des de la nostra vora.
Una casa antiga que en algun moment vam abandonar per sempre, solsida com les paraules venudes en xicotets paquets. Una vara de comandament que vam guardar tota la vida com a símbol de la derrota, al caliu d’una llar sense foc, o potser d’una antiga amistat que ens en rescabala de sobte.
I, per últim, la bicicleta, que roda amb les cançons que ens han construït, d’una banda a l’altra de la muntanya, que potser és horitzó, o és refugi.

Sobre el autor

Salvador Belenguer Dolç va nàixer a Onda el 1982.
És llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Espanyola per la Universitat de València. Resideix a Borriol després de molts anys de viure a Formentera, i de treballar a l’institut de l’illa com a professor de Llengua catalana. Actualment és professor de valencià a l’IES Serra d’Espadà d’Onda. Els seus poemaris han guanyat en diverses ocasions els premis de l’Ateneu Cultural i Mercantil d’Onda en la categoria local. També va ser reconegut amb l’accèssit dels premis literaris de l’Ajuntament de Tona (2005). El 2017 va guanyar el Certamen Literari Ciutat de Vila-real, amb la seua novel·la L’abraçada necessària (Unaria Ediciones).